dilluns, 9 de març del 2015

Què tenen en comú la beixamel, l'haixix, l'esquaix i el caixmir?

A primera vista sembla que no res, però si ens fixem en la pronúncia veurem que tots eixos mots els diem amb el fonema /ʃ/ que és el mateix que el que trobem en caixa, en l'anglés she o en el francés chéri. També tenen en comú que són estrangerismes.

No obstant això, mentre que molts valencianoparlants pronuncien el fonema /j/ (escrit i) en mots com caixa o calaix, ningú no el pronuncia en mots com beixamel: diem /beʃa'mɛl/ i no /bejʃa'mɛl/. També diem /es'kwaʃ/ i no /es'kwajʃ/.

En el Diccionari Normatiu Valencià (DNV), l'aplicació del qual ja vos podeu descarregar al mòbil, apareix que la pronúncia de beixamel ha de ser [bejʃa'mɛl] o la d'haixix [aj'ʃiʃ], supose que copiant erròniament el criteri de l'ÉsADir per a la pronúncia occidental d'haixix. Com que no hi estem d'acord, vam enviar una proposta de correcció que vos copiem ací baix.


La pronúncia més estesa és [eskwáʃ], no [eskwájʃ]. Caldria revisar la transcripció fonètica de tots els estrangerismes on no solen pronunciar la [j] ni tan sols els parlants que la pronuncien en mots com caixa. Les transcripcions a modificar serien les d'entrades com beixamel, caixmir o haixix. Es podrien acceptar totes dos pronúncies, la principal sense l'aproximant [o siga sense /j/] i la secundària amb ella. Tanmateix, considere que no guanyem res admetent una pronúncia que no reflectix ni l'ús àmpliament majoritari dels nostres parlants ni el dels de la llengua d'origen de l'estrangerisme. Per tant, el més assenyat fóra rebutjar la [j] en els mots indicats.

Lacreu, Josep; Manual de l'estàndard oral, València, PUV, 2006 (p. 46): "En mots adaptats d'altres idiomes, però, pot ser preferible llegir com a /ʃ/ el dígraf ix [...]. Tot i això, també és acceptable una pronúncia que, basant-se en l'ortografia, realitze la /i/ [sic]".
Beixamel: /beʃa'mɛl/ o /bəʃə'mɛl/
Els friquis de la llengua podeu continuar llegint. Si teniu vida social o un interés ferm però superficial pel valencià i la fonètica, pareu de llegir ací i aneu al resum.

Escrivim [sic] en el text de Lacreu perquè el suposat fonema d'esquaix s'escriuria /j/, no /i/. En el cas de la paraula caixmir tenim un fenomen interessant. Si prenem només el valencià que es parla de la Sénia al Segura, [ʒ] es un al·lòfon (no té capacitat distintiva entre paraules) del fonema /ʃ/. Sols apareix en contacte amb consonants sonores posteriors. Caixmir es pronuncia [kaʒ'miɾ] perquè el so [m], sonor, sonoritza el sord [ʃ] anterior i el transforma en [ʒ]. Passa el mateix amb ací venen peix molt fresc [a'siˌvenem'pejʒmol'fresk]. A la resta del català /ʒ/ sí que és un fonema perquè permet diferenciar /'ʒotə/ o /'ʒota/, escrit jota, de /'ʃotə/ o /'t͡ʃota/, escrit xota. En valencià no hi passa perquè diem /'d͡ʒota/ i /'t͡ʃota/ respectivament, amb africació. En el valencià central, anomenat popularment apitxat, a més a més, no es diferencia jota de xota, que es pronuncien igualment /'t͡ʃota/.

En resum, creiem que l'AVL hauria de modificar la pronúncia normativa de mots com haixix, esquaix, beixamel o caixmir, llevant-ne el so [j]. Caldria avisar-ne també els responsables de l'ÉsADir. També informarem l'AVL que quan intentem fer una busca avançada de paraules amb ix que provinguen de l'àrab, el francés o l'anglés no hi apareix cap resultat.