dimecres, 1 d’abril del 2015

Aprendre, deprendre i ensenyar-se

Fa uns deu anys vaig anar a la Universitat Politècnica de València a unes classes de rugbi. Jo mai havia sigut un esportista: ans al contrari. M'agrada molt menjar i gaudir d'un bon plat en casa o fora. I l'exercici el faig per obligació. Com aquella que em va dir que menjava perquè "era la seua gasolina". En qualsevol cas, m'abellia provar un esport nou i m'hi vaig acostar.

Quan vaig entrar a l'edifici, vaig trobar-me uns paperets que anunciaven alguns cursos, supose que del Rat Penat, de llengua valenciana. En aquella època, usar el sintagma llengua valenciana o els mots este o deprendre, era poc menys que una heretgia, vist des de l'òptica de la majoria de persones que es preocupaven de veres per la llengua (valenciana). Hui en dia encara aborrona alguna persona, però la majoria dels valencians que usem la nostra llengua en el dia a dia i en totes les esferes de la nostra vida estem comprenent a poc a poc que el procés pel qual eixos vocables van ser prohibits o exclosos de la narrativa oficial, diguem-ne estàndard valencià, eren per motius ideològics i polítics, de xocs brutals entre identitats sociopolítiques arrastrades des dels dies violents de la transició, anomenada Batalla de València. Tanmateix els motius es revestien com a raons merament lingüístiques, tot i que era ans al contrari.

Entrada aprendre al DIEC

En qualsevol cas, tant aprendre com deprendre i ensenyar-se són verbs que usem els valencians per a referir-nos al procés d'"adquirir el coneixement o la pràctica (d'alguna cosa) a través de l'estudi, l'atenció, l'experiència", segons el DNV. Com a tals, els valencians hauríem d'usar els tres, ja que el bon ús de la sinonímia és vital per a arribar a crear textos cohesionats lèxicament. Ara bé, l'extensió territorial de tots tres és diferent. Mentre que aprendre s'usa en tot el domini lingüístic valenciano-català, deprendre és privatiu de les terres valencianes i d'alguns pobles de les províncies de Tarragona i Terol, o siga, d'alguns pobles de la part meridional del dialecte nord-occidental. Ensenyar-se encara està més restringit, atés que sols l'usem els valencians, segons informacions del DCVB.

Entrada aprendre al DNV

Fet i fet, el triomf d'aprendre s'explica tant per la major presència en les terres de parla catalana, com també, i açò no ho deuríem menystindre, per la similitud amb l'espanyol aprender. Qualsevol que s'ho propose podrà comprovar que quan una solució morfològica de l'estàndard oriental s'acosta a l'espanyol, esta s'assimila molt més ràpidament pels parlants que si divergix o s'allunya de la llengua de Cervantes. El DIEC, per tant, sols registra l'entrada aprendre però no deprendre. En tots dos casos la r de l'infinitiu, i del futur i condicional que se'n deriven, no es pronuncia. Trobe que l'Institut hauria d'incloure en el seu diccionari la variant valenciana i nord-occidental, i també caldria afegir el sentit pronominal d'ensenyar, propi del valencià, incloent-hi la marca territorial val. Justament aquesta reivindicació, la de les marques dialectals o territorials, ha sigut demanada per lingüistes de tot el domini idiomàtic.

Pel costat d'ensenyar-se, sobta que els valencians usem el mateix verb per a les dos cares de la moneda: per a "instruir" i per a "adquirir coneixement". Un professor ensenya valencià als alumnes i els alumnes s'ensenyen valencià. Com podem veure, sols canvia la proforma que hi afegim. Tanmateix, este fenomen no és únic en el món de la Romània. En francés usen el verb apprendre també per a les dos accions. D'esta manera un professeur apprend valencien aux élèves i les élèves apprennent valencien. La primera frase també es podria dir un professeur enseigne valencien aux élèves, però és menys comú.

En italià estàndard, els dos verbs són insegnare i imparare, de manera semblant als espanyols enseñar i aprender. Tot amb tot, les llengües o modalitats lingüístiques itàliques meridionals, entre les quals hi ha el napolità, utilitzen un mateix verb per a les dos accions, com fem en valencià o en francés, provinent del llatí imparare. En napolità este verb és imparà, i ix en una cançó popular d'eixa terra, que Sofia Loren ha interpretat: Che m'hê imparato a fà (Per què m'has ensenyat a fer[-ho]). Vos en deixe el vídeo perquè hi pegueu una mirada. A partir d'eix ús en les llengües del migjorn itàlic, els italians meridionals usen inadequadament el verb italià imparare per a totes dos accions quan parlen italià estàndard, com ens informa el meravellós diccionari Hoepli en l'accepció 4 de l'entrada del dit verb.



Al remat no voldria crear la impressió que hem de fugir de l'aprendre per a caure en el deprendre o l'ensenyar-se únicament. Aprendre és merescudament, per extensió geogràfica, el mot general en l'estàndard general. No obstant això no té trellat que des d'una òptica solament valenciana, en un context valencià, no hàgem usat en els nostres escrits les variants en desgràcia. I ens ho deuríem mirar. Sobretot si a partir d'enguany es crea un nou mitjà de comunicació públic valencià que tinga altra vegada l'objectiu de difondre un model de llengua estàndard, que per definició ha de ser acceptat per tots els valencians.

PS: Gràcies a un usuari, de qui desconec el nom, he pogut assabentar-me que que m'hê imparato a fà? vol dir per què m'has ensenyat a fer[-ho]? i no què m'has ensenyat a fer?. Vos agraïsc de tot cor les vostres suggerències, així que continueu fent-me'n!